perque no volem trepitjar-nos,
no volem que ningú prengui mal,
ni a les cames, ni al cor...
ni al cap.
S'ha d'estar atent,
mai se sap quan vindrá el vent fort,
no sabem qui l'aguantarà,
per això em d'estar junt,
hem de ser només un.
Així doncs, parlem-ne,
fem de la nostra llar un fòrum,
aquí i a on siguem,
sempre que tots estem junts,
sent la mateixa llum.
Crido amb paraules a l'enteniment,
parlo per entendre'm sense crits,
escolto y debateixo amb l'esperit
de no buscar embrotir ni les idees,
ni les raons dels eixerits.
S'ha de fer bé,
s'ha d'estar atent,
hem de ser només un;
la mateixa llum.
No volem patir,
només sabem sentir,
volem trobar un suspir
que no ens faci petits.
S'ha d'estar atent,
ningú ha de pendre mal,
ni al cor, ni a les cames,
si tots som un cap.
5 comentarios:
Però, qui? M'agrada perquè es pot entendre de moltes maneres aquest poema. Societat? Indignats? Dos Enamorats?
Fem de la nostra llar un fòrum... Magnífic vers.
Salut.
Ni jo ho sé Igor.
Lo bó d'aquestes coses (la poesía) es que normalment son molt subjectives y interpretables.
Salut!
Bona Sergio, feia temps que no em passava per aqui, putser m'hi passaré més.
Salut,
Marc
Gràcies Marc, sigues benvingut.
Salut!
buen post.
Publicar un comentario